Dins de la Serra Cavallera entre les comarques del ripollès i la Garrotxa es troba un cim de gran bellesa denominat Taga que amb els seus 2040m d’alçada ens deixa vistes espectaculars del Pirineu, Prepirineu i Serralada Prelitoral dintre dels quals podem observar Montserrat, el Pedraforca, el Puigmal entre altres.
Per fer cim proposem dos punts de partida, un des de la localitat de Bruguera i l’altre a Pardines, la nostra elecció. Per poder tocar cim haurem d’anar fins a la localitat de Ribes de Freser i seguidament al poble de Pardines, des don surt una pista que ens porta a l’església de Santa Magdalena de Puigsac on deixarem el cotxe.
El ascens
La distancia a recórrer serà de aproximadament 13 km amb un desnivell de 800m. Començarem a caminar sempre amb la vista del Taga a la nostre dreta per la pista que ens portarà fins a la Costa de L´eton. Haurem de superar una zona boscosa i seguint paral·lelament el torrent del Vilaró, ens portarà a peu de cim, on fortes pujades ens farà entrar gana pel dinar. Uns metres més i ja hi som! 2040m EL TAGA.
El descens
D’aquí tenim dues opcions, Baixar direcció Sud (Torrent de Bencelora) que ens portarà al càmping de Pardines i seguidament al punt de partida. La nostra elecció es fer el mateix recorregut per el que hem accedit (pel Torrent de Vilaró)
A l'hivern
Ascensió fàcil i recomanable per iniciar-se a la muntanya en època hivernal amb l’afegit de fer cim i passar una bona jornada amb raquetes de neu.
El Geim al Taga:
El nostre dia comença a Terrassa, punt de sortida direcció Ribes de Freser per parar abans a Ripoll a omplir la panxa. Una vegada a Ribes prenem la carretera direcció Pardines i tot seguit agafem una pista que ens portarà al nostre punt de sortida (Ermita de Santa Magdalena de Puigsac)
El grup és nombrós i una vegada tots equipats comencem a caminar vigilant ja que fa força fred i esta tot glaçat. Mica a mica la neu va guanyant protagonisme i ja ha arribat l’hora de posar-se les raques. Uns metres més amunt, una zona boscosa ens tanca el pas i entre arbres, arbustos aconseguim passar. És evident que el camí no és aquest. Una vegada superat el petit bosc frondós de matolls, una gran esplanada coberta de neu ens envaeix la vista i ja tenim el cim a tocar: uns kilòmetres mes i ja hi som !!!
Una vegada feta la foto de rigor amb la gran creu blanca que figura en el punt més alt del cim, decidim menjar i baixar ràpidament ja que el vent és fort i molt fred; ens estem quedant glassats !!!
A la baixada ens traiem les raquetes per fer-ho mes divertit. L'Andrés intenta fabricar, sense èxit, un trineu amb una bossa de plàstic. La neu ja s’ha estovat força i la motxilla li fa de fre. Evitant la zona boscosa, trobarem el camí correcte que ens porta de nou al cotxe.
Novament pararem a Pardines per prendre un cafè i fer la valoració de la sortida.
Nomes em resta apuntar la gent que va formar part a la sortida, especialment el nostre president Josep Triadu, que amb els seus 73 anys és tot una enveja per les generacions més joves que el seguim.
Components: Josep Triadu, Juanma, Asun,, Andrés, Jonny, Alex , Jordi, Ester i Juanjo.
Juanjo Garcia
