Campionat de Catalunya d'Escalada de Dificultat

El pròxim dissabte 20 de juny la nostra entitat organitza el Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat, adjuntem el cartell.
Car Tell


Salutacions.

Centre Muntanyenc Sant Llorenç
c/. Camí de la Font de les Canyes, 15
08227 Terrassa (Barcelona)
Tels. 93 783 21 63 - 93 731 57 16
http://es.mc258.mail.yahoo.com/mc/compose?to=cmstll@suport.org

McKinley

«Un expedición formada por valencianos corona los 6.194 metros de la montaña más helada del mundo, situada en Alaska, muy cerca al círculo polar ártico

Es difícil explicarlo.» Cuando se hace cumbre, «algunos lloran, como manifestación de alegría». Otros piensan en la satisfacción de alcanzar un objetivo por el que llevan tanto tiempo entrenando. «En la sensación, interviene la forma de ser de cada uno.»
Pero es bastante común que los sentimientos se vean rápidamente compensados por unos automatismos mentales, unos recursos de supervivencia que conducen rápidamente al montañero a concentrarse en el descenso. «Ocho o 10 minutos.» Este fue el tiempo que, según explica Carlos Benet, disfrutaron de la cima del McKinley él mismo, Jorge Membrado, Pascual Fuster y Joan Riba.
Los cuatro miembros de la expedición alcanzaron los 6.194 metros del techo de Alaska el 3 de junio, después de aproximadamente un año de preparación, con ascensiones en los Pirineos y el Atlas. La elección del McKinley, el pico «más helado del mundo», se debió a que es un monte «que te da total autonomía». Es de gran nivel pero no requiere la asistencia de guías. Membrado argumenta que, desde que la avioneta te deja, «tienes absoluta independencia: sólo tú y tu equipo».
Varios de ellos ya habían subido a picos más altos, pero querían enfrentarse a la dificultad del McKinley, el 6.000 situado más al norte del planeta, muy cerca del círculo polar ártico.
Pasaron noches a 36º bajo cero, con vientos de 60 a 70 kilómetros por hora y rachas de 100. Eso fue en el campo base 4, a 4.300 metros, porque calculan que en el 5 (a 5.300 m.) el frío se dispararía a -45º.
El jueves, nada más aterrizar en Valencia, relataron algunos detalles de su expedición.
Carlos Benet, espeleólogo de Paterna que se dedica profesionalmente a las artes gráficas, apuntó que todo les fue bastante bien, según el plan trazado, aunque con el inconveniente de los siete días de tormenta en los que se vieron obligados a permanecer en el campo 4.
Membrado, morellano instructor de montañismo y rescate, destacó que lo más importante del McKinley es «acertar con las decisiones más delicadas».
Dos días después de su llegada a casa, la CNN informó de la muerte de los doctores John Mislow y Andrew Swanson en el monte de Alaska. Cayeron desde una altura de mil metros en su ascensión al McKinley, llamado Denali por los nativos esquimales.
Membrado, Benet, el también valenciano Pascual Fuster y el oscense Joan Riba, llevaban mucho equipo: 60 kilos cuando les dejó la avioneta en Talkeetna, al pie del glaciar, y 38 en la bajada. Por ejemplo, dos tiendas para cuatro, lo que les permitió montar dos bases a la vez, en el campo 4 y en el 5.
El quinto es el último antes de la cumbre. Cuando tuvieron que bajar al cuarto por la tormenta ya dejaron preparado la siguiente base, con sus protecciones de hielo contra el viento. Esto les dio ventaja. Ganaron aclimatación y al subir de nuevo al 5 ya no tuvieron que hacer el esfuerzo de montarlo todo. Pudieron descansar y emprender con más garantías el ascenso final, que duró 5 horas
«Si no hubiéramos tenido montado el quinto campo base, igual no habríamos hecho cumbre», sospecha Benet, quien además logró el quinto récord mundial de espeleología al explorar con el Interclub Espeleo la cueva más profunda de España, de 1.589 metros, en los Picos de Europa.
Otras expediciones no lograron alcanzar la cima con todos sus miembros. Algunos tuvieron problemas de congelación. De nuevo, la preparación y el equipo de los valencianos les permitió superar el infierno de hielo del McKinley.

I CURSA DE MUNTANYA LES MEDES

Diumenge 14 de Juny del 2009

Característiques de la cursa:

Recollida de dorsals: dissabte a les 20h, o diumenge de 8h a 8.30h
sortida : 12h platja Gran de l'Estartit
Arribada: Platja Gran de l'Estartit
Preu: 15 ?
distancia: 12'4 km
650 metres de desnivell positiu
Alçada màxima: 212,73 m
Alçada mínima: - 6,1 m
2 Avituallaments


Serveis: parking, vestuaris i dutxes, cronometratge amb xip, servei de massatges, sorteig de material esportiu de les marques Lurbel - Saucony - 2xu- Catlike- Marcet- Skinfit, premis, diploma, bossa obsequi, avituallaments sólid i liquíd (barretes, gels recuperadors, fruita, compotes, iogurts, aquarius, powerade, aigua, coca-cola).

+ Informació: www.triatlotrailmedesmontgri.com o el telf 647 804302.

Inscripcions: www.costabravaactive.com i Botigues Aresta (Girona i Olot), Probike e Intemperie (Barcelona).

* Regal d'uns mitjons técnics Lurbel pels primers 30 inscrits via online. No s'admeten inscripcions el dia de la cursa.

Blog: http://www.triatlotraillesmedesmontgri.blogspot.com/ - www.ropits.com

Despreniments a Montserrat

Reportatge de TV3 al programa Que qui com, accessible pel seu servei a la carta.Veieu aquest vídeo de 20 minuts que m’ha semblat una molt interessant i recomanable divulgació geològica:

“I Rally 12 Horas de Escalada en Riglos”

Riglos es un lugar emblemático e imprescindible en el mundo de la escalada. Sus mallos de conglomerado rojizo destacan en las orillas del río Gállego y constituyen la entrada desde el norte al llano, a la Hoya de Huesca. Desde hace más de cincuenta años, las fisuras, panzas y desplomes de los Mallos de Riglos son un desafío para los escaladores tanto nacionales como extranjeros. Peña Guara ha organizado para disfrutar de esta zona una actividad novedosa y que se espera tenga una gran aceptación puesto que se celebrarán 12 horas de escalada.La escalada moderna y el equipamiento de numerosas rutas con paraboles ha hecho que la escalada en Riglos, antes arriesgada e incluso temeraria, sea hoy una escalada acrobática y difícil pero mucho más segura. Quizás sea por eso, cada fin de semana, numerosas cordadas pueden verse encaramadas en los mallos disfrutando de la verticalidad de estas paredes de conglomerado. El Rally de Escalada en Riglos no pretende ser una carrera sino una fiesta de la escalada en la que compartir emociones y vivencias, una oportunidad de conocer mejor La Galliguera, una comarca llena de posibilidades que tiene puestas muchas de sus esperanzas en el desarrollo del turismo como motor de su economía.El Rally consiste en escalar el máximo de vías posibles para acumular el mayor número de puntos posibles. Solo pueden escalarse las vías seleccionadas por la organización y cada vía tiene una puntuación según su dificultad, su longitud y la necesidad de rapelar para el descenso. El ganador será el que más puntos acumule. Habrá otros premios como al que más metros de escalada acumule, y otros que la organización considere.Las inscripciones se pueden realizar hasta el 3 de junio y el precio es de 30 €. Dada la cantidad de rutas seleccionadas para el Rally, las características normales que conlleva una escalada en pared larga, la necesidad de rapelar para descender de algunos mallos y la dificultad de controlar otros factores, el número máximo de cordadas a participar será de 25. Las plazas serán adjudicadas por riguroso orden de inscripción, cubierto el cupo, el resto pasará a figurar en una lista de reservas. Las inscripciones serán confirmadas telefónicamente a cada cordada.Entre los requisitos figuran estar federados en la FEDME en la modalidad que cubra esta actividad. Todos deben hacer sin problemas 6b equipado y V+ equipándoselo ellos. Cada miembro de la cordada debe tener una resistencia mínima para escalar 6 horas sin problemas. El programa previsto comenzará el viernes 5 de junio con la recepción de los equipos en el Refugio de Riglos y entrega de dorsales. El sábado concentración a las 7 horas en la Era, al pie de los Mallos. Luego comprobación de dorsales, sorteo de la 1ª vía y la prueba hasta las 20 horas. Luego se realizará una cena donde se entregarán los trofeos en el refugio de Riglos.

ESQUÍ A CERLER

Amb la neu arriba l’hivern.
No podem dir que aquest hivern no hagi estat un dels més desitjats i esperats per tots aquells fanàtics del esquí, travesses de muntanya, ... La neu aquest hivern ha estat la protagonista indiscutible i entre moltes d’altres activitats, el club muntanyenc va organitzar un cap de setmana a “el valle de Benasque”. Concretament el darrer divendres del mes de Gener, dia 30, alguns membres del club muntanyenc de Terrassa van decidir d’agafar els esquis, les raquetes de neu, i molts ganes de passar-s’ho bé i van començar viatge fins a Benasque.“El valle de Benasque”, estar situat a la part més oriental de la Comunitat d'Aragó, limitant amb la Vall d'Arán (Lleida) a la seva dreta i “el Valle de Gistaín” a la seva esquerra.

La neu, el club i un cap de setmana
El divendres, només arribar, van anar fins Ampriu i vam dormir al mateix pàrking de l’estació d’esquí ...per això d’anar fent ambient ... i preparar-nos per una bona esquiada l’any demà.Doncs, així va ser !!!. El dissabte, després d’esmorzar, tots amb els esquís a l’esquena i cap pistes falta gent. Va ser un dia complert: ara un fora pistes, ara un “qui arriba l’últim paga ronda”, ara una de 9Km, ... i així fins l’hora de plegar. De fet, crec que vam ser els últims a marxar de l’estació. A la tarda, una passejadeta per Benasque, un bon cafetó i anar preparant gana per l’hora de sopar.

Com ja va sent un clàssic, no hi ha cap de setmana que passem fent alguna activitat per aquesta zona, que no ens deixem caure durant algun àpat per “La Parrilla”. Bé doncs, una vegada més, tots a sopar i a xopar-nos els dits amb els exquisits plats que ens fan els cuiners d'aquesta vall.I per l’any demà ... una de raquetes de neu. Sortim des de baix de tot de la pista abans d’arribar a “Los Baños de Benasque” i comencem la caminada. La primera intenció era arribar fins a la boca de la cova d'Alba, on alguns dels que érem, ja han pogut comprovar que si no estar completament tancada per la neu, s'hi formen unes banderes de gel que són dignes de veure. Bé, no vam aconseguir arribar-hi ja que el camí es va complicar i finalment vam decidir tornar endarrere. Fàcilment, vam trobar una nova activitat per acabar de passar el dia; la construcció d'un iglú. Si tal hi com ho heu sentit, entre tots, vam construir un iglú i cal dir que feia força patxoca. Després de dinar, cap a casa falta gent i fins la pròxima.

Ester Arderiu

Pas a Pas… Ruta dels tres monastirs

El passat 8 de Març, va tenir lloc la XI Ruta dels Tres Monestirs.Aquesta ruta, sorgida l'any 1989, té una periodicitat biennal, i és una trobada d'excursionistes del Vallès i de Catalunya, que recorren caminant 54 Km que hi ha des del monestir de Sant Cugat del Vallès, passant pel de Sant Llorenç del Munt i fins arribar al de Santa Maria de Montserrat. Segueix camins històrics i emblemàtics de la nostra cultura i comarca, com el Camí dels Monjos (PRC-31), que uneix des de fa mil anys els dos primers monestirs, i el Camí Romeu a Montserrat (GR-96).En aquesta XI edició, una vegada més i sent fidel a la seva història, el club muntanyenc de terrassa a format part dins les diverses entitats excursionistes de la Vegueria del Vallès que organitzen aquesta marxa.La participació del club muntanyenc ha estat molt variada. Com a entitat organitzadora tenia assignat el penúltim control de la marxa situat a la plaça de Monistrol (C6). Cal dir que el preparat de taronjada amb llimona i sucre va ajudar a molts participants en la última etapa fins arribar al Monestir de Santa Maria de Montserrat.
A la vegada que hi ha hagut membres del club treballant per un bon desenvolupament de la cursa, també hi ha hagut força participació activa d’altres membres del club. Cal destacar també, la participació d’alguns socis novells en lo referent a marxes de llargues distancies i com no, destacar l’èxit de tots els participants. I per acabar, animar a tots aquells socis que encara no coneixen aquesta marxa i convidar-los a participar-hi. Ens veiem en el 2011.

L’itinerari, de prop de 54 Km, és el següent:
MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, plaça Octavià, c/Major, pont sobre l’autopista, coll de Can Camps, coll de Can Viver, coll de la Creueta, coll del Pujol Blanc, barri de Can Parellada, Can Torrella del Mas, cementiri de Terrassa, barris de Torre-sana, la Grípia, Can Montllor i Sant Llorenç, ermita de Santa Magdalena del Puigbarral, Matadepera, la Pedrera de l’Angelet, collet dels Tres Termes, coll de les Onze Hores, canal dels Monjos, els Quatre Camins de Can Pobla, Horts dels Monjos, la Mola, MONESTIR DE SANT LLORENÇ DEL MUNT, Cova del Drac, Can Robert, torre de l’Àngel, coll de la Riba, torrota de l’Obac, Casa Nova de l’Obac, alzina Teresa, les Vendranes, Can Lleonard, coll de la Torrota de Vacarisses, Vacarisses, cementiri, estació RENFE de Vacarisses, Hostal del Palà, Hostal de la Creu de la Guardiola, el Llobregat, Monistrol de Montserrat, la Font Gran, la Bestorre, camí dels Pelegrins, MONESTIR DE SANTA MARIA DE MONTSERRAT.

Ester Arderiu

Fem cim... 2.040m, el Taga

Dins de la Serra Cavallera entre les comarques del ripollès i la Garrotxa es troba un cim de gran bellesa denominat Taga que amb els seus 2040m d’alçada ens deixa vistes espectaculars del Pirineu, Prepirineu i Serralada Prelitoral dintre dels quals podem observar Montserrat, el Pedraforca, el Puigmal entre altres.

Per fer cim proposem dos punts de partida, un des de la localitat de Bruguera i l’altre a Pardines, la nostra elecció. Per poder tocar cim haurem d’anar fins a la localitat de Ribes de Freser i seguidament al poble de Pardines, des don surt una pista que ens porta a l’església de Santa Magdalena de Puigsac on deixarem el cotxe.

El ascens

La distancia a recórrer serà de aproximadament 13 km amb un desnivell de 800m. Començarem a caminar sempre amb la vista del Taga a la nostre dreta per la pista que ens portarà fins a la Costa de L´eton. Haurem de superar una zona boscosa i seguint paral·lelament el torrent del Vilaró, ens portarà a peu de cim, on fortes pujades ens farà entrar gana pel dinar. Uns metres més i ja hi som! 2040m EL TAGA.

El descens

D’aquí tenim dues opcions, Baixar direcció Sud (Torrent de Bencelora) que ens portarà al càmping de Pardines i seguidament al punt de partida. La nostra elecció es fer el mateix recorregut per el que hem accedit (pel Torrent de Vilaró)

A l'hivern

Ascensió fàcil i recomanable per iniciar-se a la muntanya en època hivernal amb l’afegit de fer cim i passar una bona jornada amb raquetes de neu.

El Geim al Taga:

El nostre dia comença a Terrassa, punt de sortida direcció Ribes de Freser per parar abans a Ripoll a omplir la panxa. Una vegada a Ribes prenem la carretera direcció Pardines i tot seguit agafem una pista que ens portarà al nostre punt de sortida (Ermita de Santa Magdalena de Puigsac)

El grup és nombrós i una vegada tots equipats comencem a caminar vigilant ja que fa força fred i esta tot glaçat. Mica a mica la neu va guanyant protagonisme i ja ha arribat l’hora de posar-se les raques. Uns metres més amunt, una zona boscosa ens tanca el pas i entre arbres, arbustos aconseguim passar. És evident que el camí no és aquest. Una vegada superat el petit bosc frondós de matolls, una gran esplanada coberta de neu ens envaeix la vista i ja tenim el cim a tocar: uns kilòmetres mes i ja hi som !!!

Una vegada feta la foto de rigor amb la gran creu blanca que figura en el punt més alt del cim, decidim menjar i baixar ràpidament ja que el vent és fort i molt fred; ens estem quedant glassats !!!

A la baixada ens traiem les raquetes per fer-ho mes divertit. L'Andrés intenta fabricar, sense èxit, un trineu amb una bossa de plàstic. La neu ja s’ha estovat força i la motxilla li fa de fre. Evitant la zona boscosa, trobarem el camí correcte que ens porta de nou al cotxe.

Novament pararem a Pardines per prendre un cafè i fer la valoració de la sortida.

Nomes em resta apuntar la gent que va formar part a la sortida, especialment el nostre president Josep Triadu, que amb els seus 73 anys és tot una enveja per les generacions més joves que el seguim.

Components: Josep Triadu, Juanma, Asun,, Andrés, Jonny, Alex , Jordi, Ester i Juanjo.

Juanjo Garcia

Extreme Adventure Races "nou llibre"