viernes, 8 de mayo de 2009

ESQUÍ A CERLER

Amb la neu arriba l’hivern.
No podem dir que aquest hivern no hagi estat un dels més desitjats i esperats per tots aquells fanàtics del esquí, travesses de muntanya, ... La neu aquest hivern ha estat la protagonista indiscutible i entre moltes d’altres activitats, el club muntanyenc va organitzar un cap de setmana a “el valle de Benasque”. Concretament el darrer divendres del mes de Gener, dia 30, alguns membres del club muntanyenc de Terrassa van decidir d’agafar els esquis, les raquetes de neu, i molts ganes de passar-s’ho bé i van començar viatge fins a Benasque.“El valle de Benasque”, estar situat a la part més oriental de la Comunitat d'Aragó, limitant amb la Vall d'Arán (Lleida) a la seva dreta i “el Valle de Gistaín” a la seva esquerra.


La neu, el club i un cap de setmana
El divendres, només arribar, van anar fins Ampriu i vam dormir al mateix pàrking de
l’estació d’esquí ...per això d’anar fent ambient ... i preparar-nos per una bona esquiada l’any demà.Doncs, així va ser !!!. El dissabte, després d’esmorzar, tots amb els esquís a l’esquena i cap pistes falta gent. Va ser un dia complert: ara un fora pistes, ara un “qui arriba l’últim paga ronda”, ara una de 9Km, ... i així fins l’hora de plegar. De fet, crec que vam ser els últims a marxar de l’estació. A la tarda, una passejadeta per Benasque, un bon cafetó i anar preparant gana per l’hora de sopar.
Com ja va sent un clàssic, no hi ha cap de setmana que passem fent alguna activitat per aquesta zona, que no ens deixem caure durant algun àpat per “La Parrilla”. Bé doncs, una vegada més, tots a sopar i a xopar-nos els dits amb els exquisits plats que ens fan els cuiners d'aquesta vall.I per l’any demà ... una de raquetes de neu. Sortim des de baix de tot de la pista abans d’arribar a “Los Baños de Benasque” i comencem la caminada. La primera intenció era arribar fins a la boca de la cova d'Alba, on alguns dels que érem, ja han pogut comprovar que si no estar completament tancada per la neu, s'hi formen unes banderes de gel que són dignes de veure. Bé, no vam aconseguir arribar-hi ja que el camí es va complicar i finalment vam decidir tornar endarrere. Fàcilment, vam trobar una nova activitat per acabar de passar el dia; la construcció d'un iglú. Si tal hi com ho heu sentit, entre tots, vam construir un iglú i cal dir que feia força patxoca. Després de dinar, cap a casa falta gent i fins la pròxima.
Ester Arderiu